A la dreta hi ha l'índex. Tots els comentaris (i les aportacions de noves dites) seran molt ben rebuts. Gràcies.

Si vols cobrar, vés a cal Peixillet

Tipus: Dita.

En parlen: Testimonis orals.

Nota: Una manera de dir que no es volia pagar algun suposat deute.

4 comentaris:

  1. Aquestes frases estan molt bé, el que no acabo de veure clar és que siguin del prat exclusivament, vostè no en dóna cap dada, de l'origen de les frases. Tot és suposat i crec que hi ha més ganes de trobar frases fetes que l'existència real d'aquestes. Potser són coses que es deien a casa seva PERÒ AIXÒ NO VOL DIR que siguin frases fetes o refranys del poble. Hauria de tenir més clar això, i més rigorositat en l'estudi i en l'origen (quantes persones les diuen? eren conegudes per la majoria de gent del poble? ha consultat amb el departament de filologia de la universitat? o amb l'institut d'Estudis catalans? Sinó podria caure en l'error de fer un estudi ridícul de frases que es deien en una família o petit grup familiar. Crec que falta rigor. Jo no sóc del Prat però hi ha frases que les conec, per tant no són tant del Prat, n'hi ha que fins i tot són del castellà!!!!

    ResponElimina
  2. Anem a pams:

    1. Dades sobre l'origen. Porto més de cinquanta entrevistes fetes a pratencs i totes les expressions que apareixen aquí les he trobades d'aquesta manera (n'hi ha unes sis que apareixen en publicacions, però són les menys). Òbviament no diré el nom dels informants de cada dita.

    2. Tinc més informació sobre l'origen i el significat d'elles, però aquest bloc no és l'espai idoni per donar aquestes dades. Aquí hi penjaré informació molt esquemàtica. Si vol informació concreta sobre alguna d'elles, faci-m'ho saber.

    3. Estic en contacte amb paremiòlegs i professors universitaris que m'aporten dades, sí. Però aquí tampoc ho indico. No hi cito cap informant, en aquest bloc.

    4. Ningú és capaç d'establir quanta gent coneix moltes d'aquestes expressions. Algunes són més conegudes que d'altres i moltes estan gairebé extingint-se. Per això és important recopilar-les.

    5. Hi ha dites que també existeixen en castellà: sí. Però els referents de les que indico aquí són locals, i així ho entén la gent del Prat. Quan al Prat diem la Farola ens referim al Far de Llobregat i quan parlem del pont ens referim al pont de Ferran Puig. Només per això ja tenen un valor diferent. M'agradaria saber a quina dita en concret es refereix. Segur que no és a aquesta de cal Peixillet, que es referia a una casa concreta del Prat, molt coneguda abans.

    6. Com pot veure, malgrat els adjectius "ridícul" i "suposat" he intentat respondre els seus dubtes. Si hi ha alguna dita sobre la qual vulgui més informació, contacti amb mi al correu electrònic. Amagant-se anònimament no és la millor manera de buscar un diàleg profitós...

    ResponElimina
  3. Li responc com vostè:
    1) Obviarà els noms dels informats? Per quin motiu? És un secret? Els estudis científics no acostumen a amagar res, aleshores semblaria que vostè s'ho inventa (i estic convençut que no). El que vostè fa és un treball d'aficionadets -i li prego que em perdoni l'expressió, que sembla que li molesta com m'expresso però és el meu parer) Cinquanta entrevistes? trobo que posar-se a "sentar càtedra" per cinquanta entrevistetes és molt poca cosa. Segueixi treballant o li repeteixo que això li quedarà un treballet de recerca de 3r d'ESO. La beca ja veig que li l'han donat, doncs no pateixi! però faça-ho bé!

    2)Altre barbaritat que no entenc. Diu vostè que té informació sobre l'origen d'algunes de les frases però creu que aquí no és el lloc. Senyoret meu: pos digui'm on ha de constar aquesta informació? En un calaix a casa seua? Si justament és el que jo volia saber (alguna frase de les de vostè coincideix amb alguna de les del meu poble, al País Valencià)i jo en volia saber l'origen científic, però clar, vostè divague.
    3)Bajanada grossa: com pot atrevir-se a dir que està en contacte amb paremiòlegs? És que vosté va a la curandera de la seua ciutat quan no se trobe bé? Pels clavos de Cristo! Quina falta de respecte! (tot el meu respecte envers els paremiòlegs dels Països catalans, que, sia dit, no n'hi ha com ells arreu del domini català... Està en contacte amb professors universitaris?? digui'ns-en el nom i aixina ho sabrem tots i ho compartirem.

    4) diu que ningú és capaç d'establir d'establir quanta gent coneix aquetes expressions. Vigile que no siguin coses de l'idiolecte dels entrevistats, podria ser que es donàs que l'entrevistat fes servir expressions seus amb la confiança que , al cap d'una estoneta, prenen els entrevistats. Açó seria tota una altra cosa.

    No ens coneixem de res i li demano disculpes per aquest suposat "anonimat". Deixaré de ser anònima si li dic que em dic Rosariet? Seguiré sent igualment desconeguda per a vosté. No té res a vore amb el diàleg profitós que vosté argumente. Argumente vosté els seus arguments (massa arguments!) ben argumentats i aleshores aquest recerca prendrà altre caire.

    Bona vesprà.

    ResponElimina
  4. Aficionadet de 3r d'ESO17 de juny del 2011, a les 9:34

    Hi ha un concepte inicial que li he d'aclarir: aquest bloc és només una eina de difusió de la feina. No és el treball en si. De tots els registres en tinc més informació (d'alguns més que d'altres) però el treball ha de restar inèdit fins a la seva presentació, per això aquí la informació és molt esquemàtica. Intento contestar les preguntes:

    Els noms dels informants apareixeran en el treball en general. No en cada entrada. En aquesta que ens trobem, tinc uns quaranta informants que la coneixen. Es faria una mica pesat anar repetint els noms d'entrada en entrada, em sembla.

    ¿De quina parèmia vol més informació local? ¿D'aquesta en concret? En tinc d'altres encara no publicades, que aniran sortint. Això de l'origen científic són paraules majors, però si m'escriu a puigmalet@gmail.com li puc donar més detalls de les que vulgui (d'aquesta, precisament, en tinc una explicació molt probable), així com de paremiòlegs o professors que poden fer-li servei. Sóc amic d'en Víctor Pàmies, però de la zona de València hi ha gent com l'Eugeni S. Reig o la Maria Conca, em vénen al cap ara mateix.

    L'abast de les dites és un tema realment interessant. Hi ha qüestions geogràfiques i hi ha qüestions temporals. Crec que si la dita és molt vella (A L'Hospitalet són maques, a Cornellà no tant, a Sant Boi hi ha les gitanes, i al Prat, la flor del ram) és quan trobo pocs informants, com és el cas. Però en aquest cas concret, en canvi, els trobo molt estesos geogràficament (a Sant Boi, al Prat i a L'Hospitalet). Cada dita té la seva història i la seva "popularitat", si es pot dir així, però són formes en perill d'extinció i, ara mateix, no crec que es pugui establir científicament un percentatge de popularitat. Jo no sabria com fer-ho, com a mínim. Al treball intentaré expressar la incidència de cada registre, però no una xifra concreta de "popularitat" em sembla irreal.

    Li repeteixo: aquesta bloc és una simple eina digital per fer una mica de difusió de la feina. Si vol detalls concrets, escrigui'm al correu. També podré aprendre alguna cosa del que vol saber...

    ResponElimina