Felicitats pel blog i la nova proposta tan enriquidora. Sempre he pensat que aquesta dita popular pratenca estava vinculada a la distinció i a un cert aire d'ironia, per la construcció del mercat municipal. Emparant-se i fent conya a la dita "Qui vol peix que es mulli el cul", deixant la recol·lecció de peix a les nostres aigües i davant el nou edifici iniciat al 1921 i finalitzat al 1944, sempre he pensat que a la dècada de 1920 va néixer aquest refrany demostrant que ja no feia falta que ningú es mullés el cul i en el nostre cas, també piqui davant els riscos de les aigües i la presència del paludisme. Només són suposicions més enllà de cap documentació sobre el tema.
Merci per la benvinguda (ets el primer comentarista!) i per l'explicació. Més enllà de la conya (element indestriable d'aquesta expressió), les teves observacions són el primer intent explicatiu que trobo, així que t'ho agraeixo doblement. Moltes de les dites que aniré publicant tenen interpretacions bastant plausibles, però, d'altres, com aquesta mateixa, actualment tenen un aire críptic que, potser, no serem capaços de superar. Què hi farem!
Benvolguts Joan i Lannarie, No en tinc ni idea, n i l'havia sentit mai, aquesta... És divertida, però. El més probable, des del meu punt de vista, és que la gent que pateix alguna patologia vascular, com podrien ser les morenes (hemorroides), siguin més sensibles als canvis de pressió atmosfèrica (canvis de temps, que se'n diu)i per tant els dies que es produeix una baixada baromètrica notable "els pica el cul". Això deu coincidir amb la també coneguda sensibilitat dels animals pels canvis de temps. El meu pare (gran observador) sempre havia notat evidents canvis de comportament dels cavalls, gossos i altres animals de casa seva, ca l'Americano. És sabut, els pescadors ho expliquen, que els canvis de temps, de lluna i altres factors meteorològics, influeixen molt notablement en la pesca.
Bona interpretació, Benjamí! Ara penjaré una altra dita al bloc que també és prou estesa: "Et pica el cul, anyada de pa!". Els informants desconeixen l'origen real d'aquestes expressions. Només recorden que es deien, i, en perdre rastre de significat, queden com un simple joc de paraules. Però segur que hi havia un significat al darrere...
Completament d'acord amb l'opinió sobre el blco del Sr. Lannarie.
La meva mare, que venia pagès a Marina (zona de camps de l'Hospitalet, al costat del Prat i que ara ocupa la Zona Franca), deia si veia algú gratant-se el cul: Demà hi haurà sardina! No em va saber explicar-me el sentit de l'expressió. Però algun dels arguments que he llegit tenen la seva lògica.
Felicitats pel blog i la nova proposta tan enriquidora. Sempre he pensat que aquesta dita popular pratenca estava vinculada a la distinció i a un cert aire d'ironia, per la construcció del mercat municipal. Emparant-se i fent conya a la dita "Qui vol peix que es mulli el cul", deixant la recol·lecció de peix a les nostres aigües i davant el nou edifici iniciat al 1921 i finalitzat al 1944, sempre he pensat que a la dècada de 1920 va néixer aquest refrany demostrant que ja no feia falta que ningú es mullés el cul i en el nostre cas, també piqui davant els riscos de les aigües i la presència del paludisme. Només són suposicions més enllà de cap documentació sobre el tema.
ResponEliminaMerci per la benvinguda (ets el primer comentarista!) i per l'explicació. Més enllà de la conya (element indestriable d'aquesta expressió), les teves observacions són el primer intent explicatiu que trobo, així que t'ho agraeixo doblement. Moltes de les dites que aniré publicant tenen interpretacions bastant plausibles, però, d'altres, com aquesta mateixa, actualment tenen un aire críptic que, potser, no serem capaços de superar. Què hi farem!
ResponEliminaBenvolguts Joan i Lannarie,
ResponEliminaNo en tinc ni idea, n i l'havia sentit mai, aquesta... És divertida, però. El més probable, des del meu punt de vista, és que la gent que pateix alguna patologia vascular, com podrien ser les morenes (hemorroides), siguin més sensibles als canvis de pressió atmosfèrica (canvis de temps, que se'n diu)i per tant els dies que es produeix una baixada baromètrica notable "els pica el cul". Això deu coincidir amb la també coneguda sensibilitat dels animals pels canvis de temps. El meu pare (gran observador) sempre havia notat evidents canvis de comportament dels cavalls, gossos i altres animals de casa seva, ca l'Americano. És sabut, els pescadors ho expliquen, que els canvis de temps, de lluna i altres factors meteorològics, influeixen molt notablement en la pesca.
Au, aquí ho teniu.
(Per cert, molt bo el blog del Sr. Lannarie...)
Bona interpretació, Benjamí! Ara penjaré una altra dita al bloc que també és prou estesa: "Et pica el cul, anyada de pa!". Els informants desconeixen l'origen real d'aquestes expressions. Només recorden que es deien, i, en perdre rastre de significat, queden com un simple joc de paraules. Però segur que hi havia un significat al darrere...
ResponEliminaCompletament d'acord amb l'opinió sobre el blco del Sr. Lannarie.
Veure el comentari de Víctor Pàmies a "Trons a Remolar, pops a la plaça".
ResponEliminaLa meva mare, que venia pagès a Marina (zona de camps de l'Hospitalet, al costat del Prat i que ara ocupa la Zona Franca), deia si veia algú gratant-se el cul: Demà hi haurà sardina!
ResponEliminaNo em va saber explicar-me el sentit de l'expressió. Però algun dels arguments que he llegit tenen la seva lògica.
Són dites tan velles que costa molt arribar a l'origen. Moltes gràcies per compartir la informació, Francesc. Entre tots ho farem tot.
ResponElimina