Aquesta frase, lògicament, no està vinculada a les nostres terres del delta, per la inexistència d'aquesta comunitat a la zona deltaica. Malgrat tot, existeix la comunitat i la més famosa a Gràcia, però també a Vilanova i la Geltrú i les terres de l'Ebre, a Tortosa i a Alcanar -principalment-. Sobretot quan la industrialització al Prat ja estava present a inicis de 1920, principalment la gent procedia de Navarra, País Basc i de la zona nord del Maestrat. La devoció al Maestrat pels Josepets ha portat moltes conyes i al·lusions a una realitat ben present a la mentalitat popular dels pagesos. No seria estrany pensar que també tingués un origen de les terres de l’Ebre, quan molts varen treballar amb el conreu de l’arròs. Aquest jovent -Josepets-, a inicis del segle XX, varen tenir fama d'entregats a la religió, malgrat els rumors de les seves activitats de diversió. Cal recordar que durant la Setmana Tràgica, l’església dels Josepets de Gràcia no va ser cremada i es varen arriscar a donar missa. Amb certa heroïcitat Josep M. Martí i Bonet el reconeix al seu llibre “Els Josepets. Gràcia. 300 anys d’història” publicat per Akribos. La cultura popular catalana sempre ha recordat el nom de Josepet com la persona que davant les crides actua per motius impulsius. Recordeu el conte del Patufet, la botiga on va en Patufet a comprar i crida que està allà sota, és la botiga d'en Josepet. Anècdotes a part, és cert que els Josepets sempre han tingut devoció a santes però sobretot a la verge Maria. Els Josepets de Gràcia, tenen devoció a Sant Josep d’aquí el seu nom, però el convent estava dedicat a la Mare de Déu de Gràcia, aquesta antiga població té el símbol del lliri blanc, demostrant la virginitat de Maria. D’aquí varen sortir molts rumors que no es troben documentats però encara a la vila de Gràcia algunes persones han fet acudits entorn això. La clau de la frase radica que els Josepets són religiosos que encara no han fet els vots, per la qual cosa, el que fa referència és a la idea que encara estan a temps per no fer-los. Podria també estar relacionada amb la idea d'emparellar a alguna noia -bastant dolenta d'aspecte- amb algun Josepet, abans de fer els vots.
T'agraeixo moltíssim les explicacions, que serveixen per contextualitzar històricament aquesta frase feta.
Tanmateix el significat que m'ha arribat, molt concret, no l'acabo de relacionar amb aquest context històric. Evito incloure'l aquí, per ara, aviam si tinc la sorpresa que algú, del Prat o de fora, m'indiqués el mateix.
Aquesta frase, lògicament, no està vinculada a les nostres terres del delta, per la inexistència d'aquesta comunitat a la zona deltaica. Malgrat tot, existeix la comunitat i la més famosa a Gràcia, però també a Vilanova i la Geltrú i les terres de l'Ebre, a Tortosa i a Alcanar -principalment-. Sobretot quan la industrialització al Prat ja estava present a inicis de 1920, principalment la gent procedia de Navarra, País Basc i de la zona nord del Maestrat. La devoció al Maestrat pels Josepets ha portat moltes conyes i al·lusions a una realitat ben present a la mentalitat popular dels pagesos. No seria estrany pensar que també tingués un origen de les terres de l’Ebre, quan molts varen treballar amb el conreu de l’arròs.
ResponEliminaAquest jovent -Josepets-, a inicis del segle XX, varen tenir fama d'entregats a la religió, malgrat els rumors de les seves activitats de diversió. Cal recordar que durant la Setmana Tràgica, l’església dels Josepets de Gràcia no va ser cremada i es varen arriscar a donar missa. Amb certa heroïcitat Josep M. Martí i Bonet el reconeix al seu llibre “Els Josepets. Gràcia. 300 anys d’història” publicat per Akribos.
La cultura popular catalana sempre ha recordat el nom de Josepet com la persona que davant les crides actua per motius impulsius. Recordeu el conte del Patufet, la botiga on va en Patufet a comprar i crida que està allà sota, és la botiga d'en Josepet. Anècdotes a part, és cert que els Josepets sempre han tingut devoció a santes però sobretot a la verge Maria. Els Josepets de Gràcia, tenen devoció a Sant Josep d’aquí el seu nom, però el convent estava dedicat a la Mare de Déu de Gràcia, aquesta antiga població té el símbol del lliri blanc, demostrant la virginitat de Maria. D’aquí varen sortir molts rumors que no es troben documentats però encara a la vila de Gràcia algunes persones han fet acudits entorn això. La clau de la frase radica que els Josepets són religiosos que encara no han fet els vots, per la qual cosa, el que fa referència és a la idea que encara estan a temps per no fer-los. Podria també estar relacionada amb la idea d'emparellar a alguna noia -bastant dolenta d'aspecte- amb algun Josepet, abans de fer els vots.
T'agraeixo moltíssim les explicacions, que serveixen per contextualitzar històricament aquesta frase feta.
ResponEliminaTanmateix el significat que m'ha arribat, molt concret, no l'acabo de relacionar amb aquest context històric. Evito incloure'l aquí, per ara, aviam si tinc la sorpresa que algú, del Prat o de fora, m'indiqués el mateix.
Amics, a mi em consta que "cridar els Josepets" significa 'estar marejat'. A Cerdanya diuen "cridar el Josep" amb aquest significat.
ResponEliminaSalut (i si aneu amb barca, aneu alerta de no agafar els Josepets).
Joan Calsapeu
Moltes gràcies, Joan. Aquest és precisament el significat que trobem al Prat. T'adjunto l'enllaç de la publicació del treball:
ResponEliminahttp://www.scribd.com/doc/125121291/Beca-Jaume-Codina-Recerca-d-Historia-Local-pdf
De les pàgines 340 a 343 trobaràs que parlem d'aquesta frase feta.
Joan