A la dreta hi ha l'índex. Tots els comentaris (i les aportacions de noves dites) seran molt ben rebuts. Gràcies.

Anar a prendre vent a la Farola



Tipus:
Frase feta.


En parlen: Testimonis orals.

Imatge: Far del Llobregat. Fons propi.

Nota: "Vés a prendre vent a la Farola!" és una manera local d'engegar algú. Al Prat, la Farola és el Far del Llobregat. Diuen que a la zona de la Farola hi bufava molt de vent, com a la majoria de fars costaners.

9 comentaris:

  1. Hola, creo que se equivoca. La expresión "ir a tomar viento a la farola" no proviene ni del catalán, ni de su ciudad. Quizás coincida que en su ciudad tengan una farola, pura casualidad. Esta expresión también se usa en castellano, tal cual, no se si una proviene de la otra o viceversa, pero de lo que estoy seguro es que no es exclusiva de eses dominio lingüístico. Como que no conozco bien la lengua catalana, no puedo opinar sobre las otras, pero investigue más profundamente el origen de esas expresiones, si está haciendo un estudio o un libro, podría caer en ridículos errores! Suerte!

    ResponElimina
  2. Fixi's bé que he escrit Farola en majúscula. Al Prat "enviar algú a prendre vent a la Farola" té un referent concret, el Far del Llobregat, que tant pratencs com hospitalencs anomenem la Farola. Els informants fins i tot recorden que a la zona de la Farola hi bufava molt de vent. Sé que aquesta expressió també es troba en castellà, amb referents més o menys precisos. El cas pratenc és anàleg el de "ir a tomar viento a la farola de Málaga". Això mateix passa amb altres dites, com ara "fer-se el tonto per no pagar el pont" o "passar més gana que el gos del Pinyol". El seu abast és més ampli, però en el cas pratenc trobem referents locals que fan que quan la gent les utilitzava li vingués al cap el Far del Llobregat, el pont de Ferran Puig o un pagès dit Pinyol. Gràcies pels avisos!

    ResponElimina
  3. Me fijo, me fijo, en la mayúscula, incluso sé, si usted los ha visitado, que los faros (todos) por su situación estratégica, están situados en lugares harto ventosos. Por tanto, lo del viento cae por su propio peso, aquí y en Galicia y en cualquier zona de la costa. Ahora bien, de ahí a decir que las frases hechas y refranes que usted incluye en esta página, son de "Prat de Llobregat" hay una distancia muy larga, puesto que dicha frase es de amplio uso en castellano y -según veo por internet- también en la lengua catalana. Lo que sigo sin entender es si este sitio -por cierto, muy dinámico y de buen ver- se refiere a frases hechas y modismo y/o refranes exclusivos de su ciudad. Si es así, pues, no lo acabo de entender. Entonces no es frase hecha exclusiva de su lugar. Referente a las otras frases, mal me estaría opinar puesto que domino poco el catalán pero no creo que haya tantas frases hechas de tipo "local" exclusivas de un lugar de las características de Prat: esto es, situación geográfica, estadística de habitantes (vaya diferencia desde 1950!)situación de cercanía en relación a Sant Boi o a la misma Barcelona. Esto que usted pretende hacer -y le ruego que me disculpe, solo pretendo ayudarle- podría darse en sitios aisladísimos como Val d'Arán, pero nunca lo he estudiado... Infórmese mejor, buen hombre, y no deje de visitar los departamentos de Filologia de la UB o de la Pompeu Fabra, que -creo- son los mejores. Un saludo!

    ResponElimina
  4. Hi ha poques parèmies que siguin només d'un lloc. Algunes de les que trobarà aquí ho són, i d'altres tenen el valor que tenen per tenir referents locals, com la fantàstica Farola del Llobregat. "Anar a prendre vent a la Farola" és una dita molt pratenca, amb un referent concret per als pratencs. És com "Vés a pescar anguiles!". També hi ha algun poble del Delta de l'Ebre que la utilitza (lingüistes de la zona només m'han donat referències d'un), però aquí té una realitat molt propera: la trucada d'anguiles. Avui mateix he fet una sessió sobre aquest tema en un curs d'història i n'han sortit més, que hauré d'investigar. D'aquesta Farola que tant li preocupa també he parlat i els assistents, pratencs, m'han donat nova informació sobre el tema.

    Em sap greu que trobi que la quantitat és excessiva. El convido a visitar els blocs de paremiologia de l'amic Víctor Pàmies. Ell porta més de 300.000 parèmies recollides. Sembla molt, però aquest era un llenguatge molt viu fa anys, abans del pas a la societat industrial i que el llenguatge col·loquial canviés tant. De fet les estic publicant al bloc a poc a poc. Ara mateix no n'hi ha ni la meitat dels registres de què disposo.

    Ah, i la UPF no té departament de Filologia, és de Traducció i Ciències del Llenguatge.

    ResponElimina
  5. Pues digo yo, si hay pocas paremias que sean de un lugar solamente, ¿por qué publica usted este blog presentándolo como frases del Prat de Llobregat? Vuélvole a decir, creo que se equivoca. Está publicando una mescolanza de frases y cuestiones sin demasiado criterio, esto es, intentar hacer creer que "A l'hivern anirem al Born, etc," és una frase hecha (dígale usted como quiera)propia del Prat... perdone pero esto es falso. Usted quizás quiso decir o hacer notar que en Prat de Llobregat hay una característica de la pronunciación -seguramente ya bastante perdida pero no menos peculiar- que consiste en pronunciar una vocal epentética, eso sí, amigo mío, pero de ahi a decir que tal frase és una frase hecha, no es verdad.¿Pero el estudio era o no de fonética? Está usted mezclando conceptos y esto, para un trabajo de la envergadura que pretende, es un craso error. Sepa que conozco de lo que estoy hablando. Y baje del pedestal y no me escriba en ese tono tan altanero: que la Universidad Pompeu Fabra no tenga dep. de Filologia: ¿cree que me está dando usted una lección? Por favor, intuyo su juventud a tenor del tipo de comentarios. No le molesto más, no le escribiré más, y disculpe mi impertinencia (pero es que a cierta edad uno no soporta determinadas posturas altaneras...) Mire que me enseñó un profesor mío, jamás lo olvidaré: "Si quieres ser sabio, aprende a preguntar razonablemente, a escuchar con atención, A RESPONDER SERENAMENTE, y -sobre todo- a callar cuando no tengas nada que decir" (Lavater, filósofo suizo).

    ResponElimina
  6. 1. Publico aquest bloc perquè, encara que hi hagi poques parèmies exclusives d'un lloc, trobo (i estic segur que vostè també) que tenen una riquesa lingüística fantàstica i que paga molt la pena conservar aquest patrimoni oral. Jaume Codina, qui sabia del Prat més que ningú, va escriure una vegada que la llengua era un capítol "transcendent" i "vital" per als pratencs. Quins dos adjectius... No interpreti que aquestes dites són necessàriament exclusives del Prat. Algunes potser, però no m'atreviré mai a afirmar-ho amb rotunditat. És com la pronúncia de "carren", que no és típica només del Prat però n'és una característica fonètica ben distintiva (jo mateix la faig).

    2. "A l'hiverren anirem al Borren a comprar carren per fer al forren" és una dita (no frase feta) de la qual tinc diversos informants pratencs. Em sap greu que es pensi que és falsa, però només deixant-li escoltar les gravacions que tinc ho podria comprovar. Jo tampoc l'havia sentida mai, però em passa el mateix amb la majoria de "ditxos" que vaig trobant.

    3. Els seus comentaris no em molestem pas, amable anònim, i desitjo no haver-lo molestat jo amb els meus, quan l'únic que pretenc és exposar raons sobre les seves valoracions. Si no vol escriure més, li respecto, però no ho faci perquè pensa que està essent impertinent. Seguint Lavater, si té alguna cosa a dir, no ha de perquè callar.

    ResponElimina
  7. Benvolgut,

    Ha llegit aquest comentari tan "castizo" que t'han fet. "Este sabe latín" diria jo d'aquest comentarista... Hi ha alguna cosa sobre aquesta frase que et volia comentar. Jo no l'he sentida mai i en dubto. Però no et pensessis pas que pel fet de no haver-la sentida jo, ja no me la crec!!! Nooooo. Jo sóc un benaventurat que opina. Moltes de les d'aquest blog ni les coneixia, vaja, la majoria... Però aquesta la poso en quarentena pel fet que les característiques intrínseques de determinats aspectes de la llengua, sobretot de la pronúncia, passen desapercebut per la majoria dels parlants. Per molts pratencs era (sí, sí, era) habitual pronunciar "carr(e)n" i la immensa majoria ni se n'havien adonat que fora d'aquí ho deien diferent... Potser sí que alguns observadors ho hauries notat, d'acord. A mi em costa de creure que s'acabés formant una frase popular a partir d'aquesta carcaterística de la fonètica pratenca. A casa la meva dona, cal Natrus per part paterna, pronunciaven "a la pratenca" però no havia sentit mai la frase que proposes i no em dóna la gana de creure-me-la. (Ho sento) El que estaria bé és confirmar si realment això es tracta d'una addició de vocal epentètica (el comentarista "Cervantes" dixit...) perquè ara ja no recordo exactament si això ho era o no. (Em fallen els estudis filològics). A determinades zones de València, recordo amics de Carcaixent, prop de València, pronuncien una vocal "de suport" (li dic així perquè no recordo com es diu això...)en la majoria de paraules que acaben en alguna oclusió, això és: "xicotet(a)" Potser hi té a veure, aquest fenòmen...

    Au.

    ResponElimina
  8. Hola, Benjamí:

    Has penjat el comentari aquí però crec que et refereixes a "A l'hivern anirem al Born a comprar carn per fer al forn".

    - Respecte al fenomen: Jo parlo d'una forma reforçada amb vocal neutra de pronúncia del grup final -rn, però crec que també podem parlar d'una vocal epentètica (entenent "epèntesi" com el fenomen fonètic en el qual s'insereix un fonema en una paraula per tal de facilitar-ne la pronunciació. És una qüestió de facilitar la pronúncia, evidentment. Hi ha llocs del Rosselló on, per 'forn' es diu [for]; a la Ribagorça [fort], a l'Alguer [fol]... Són diferents solucions per a la mateixa dificultat.

    - Sobre la dita: no vas desencaminat. "A l'hivern anirem al Born a comprar carn per fer al forn" és una dita molt poc estesa, però que alguns informants coneixen. Té un valor memorístic, bàsicament.



    Gràcies pels comentaris (n'espero més!).

    ResponElimina
  9. Jo anava a la platja de La Farola de petita, amb camió! i m'ho passava d'allò més bé, i si que havia sentit el meu pare dir això d'anar a prendre vent a la farola, encara que, penso, que es pot dir "prendre vent" a qualsevol lloc de qualsevol poble, zona o barri on faci vent. Salut.

    ResponElimina